Crònica de la lectura de Rubén Luzón

La nit luzoniana fou poc concorreguda, però molt profitosa. Els pocs que hi érem vam poder gaudir d’una posada en escena (litúrgia, en diu Rubén) elegant i ben articulada, amb un recitat atent a la música de cada poema i amb les dosis escaients d’ironia i sobrietat. Rubén va repassar breument alguns poemes de Cames ajudeu-me, per després dedicar una bona estona a Baladaspirina i en acabat, i com a gruix del recital, llegir un bon grapat de poemes de l’últim llibre, Ai. Tanmateix, els que ja li coneixem l’obra, quan ja ens sentíem embolcallats completament per aquesta litúrgia, esperàvem sobretot el final de l’acte, en què vam poder accedir a un tast dels inèdits que apunten al que potser serà un llibre futur. Hi havia un bon grapat, i el poeta ens va confessar que en la seua manera de treballar hi ha tant l’escriptura de molts poemes com l’estricta selecció i destrucció o salvació posterior. El que vam escoltar de nou sonava bé en la lectura pública ja frisem per llegir-ho en privat. La vetllada va acabar amb un segon despullament del poeta que, preguntat per aquells pocs que ja érem feliços, va anar desgranant algunes de les vicissituds del seu procés creatiu.

rubén-luzón

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s