El riu dels ulls

Poesia per la revolta arriba als llibres. Entre les pàgines d’El riu dels ulls (Tria llibres), l’última publicació del músic i sociòleg Rafa Xambó, hem trobat aquest relat d’una nit plena d’emocions a Poesia per la revolta, allà per l’any 2010, quan compartiren escenari Marc Granell i Begonya Pozo. Us deixem amb el fragment i us convidem a endinsar-vos en aquest llibre inclassificable, on segons ha escrit el crític Francesc Calafat, Xambó “agafa les coses de cara, sovint pel costat que més cremen”.

Riudelsulls_coberta.indd

Hi ha dies que els has de passar com pugues. Només és seguir-ne la roda. Comences prompte, tramvia, facultat, despatx, classe, casa, dinar, tramvia, facultat, despatx, corregir exàmens, tramvia, metro, cigarreta travessant el carrer les Barques, plaça de la ignomínia, Sant Vicent, Mercat Central, mires la Llotja, gires a l’esquerra, carrer Valeriola, i arribes al cantó amb el carrer santa Teresa, Ca Revolta. Marc Granell i Begonya Pozo hi reciten poemes. L’ambient de la sala és una barreja d’admiració, curiositat, rutina i fragilitat. Molt de poeta. Alguns, molt en el paper, uns altres amb un posat una mica descregut. Rialles i emocions. Potser és un miracle que encara s’òmpliga una sala per escoltar poesia. Silenci. «I ja no queda / pedra ni flor, / ni clau ardent / on penjar / ni que siga / l’esperança». És la darrera estrofa del poema que acaba de llegir Marc. Et fereix. I beus un glop de vi. I el poeta s’afanya a llegir-ne més per traure’ns del pou. No convé enganyar-se: ni que siga l’esperança. I tanmateix, «si sé que sou aquí / se m’obri el dia / com un mar ple de sol / i veles noves / que solquen horitzons / lluny i bellíssims». Penjant-hi, la paradoxa d’en Marc. Ara llegeix Begonya «dels tubs que sense voler t’enganxen a la vida». Poemes desconsolats, tendres, amb un punt de carícia: «Plou al jardí de casa. Un cel gris, gris milà, et besa el front». Quan ha acabat el recital, m’he acostat amb la plaqueta que ha editat Ca Revolta i els he demanat una dedicatòria. Sempre vaig ser una mica al·lèrgic a demanar-ne. Crec que es deu a una barreja de solatge contracultural i d’orgull. Ara, en canvi, veig en aquest gest un senyal de suport i afecte. Potser he vençut el temor a caure en la mitomania. Potser ho vaig entendre fa anys quan un esperit alat, una adolescent translúcida, em va demanar la primera signatura en un llibre. Marc i Begonya m’hi escriuen dedicatòries agraïdes que m’empetiteixen. Després, reunió amb Enric Valero, Gato, i els cineastes Toni Canet i Enrique Navarro per pensar els suports audiovisuals als deu anys de Ca Revolta. Entrepà i cervesa, infusió de timonet amb un raget d’aiguardent. Passada la mitjanit arribes a casa.

I són gelades aquestes nits d’hivern. Insomni. Llegir el dietari de Pavese no és la millor idea, però això faig.

‘El riu dels ulls’, de Rafael Xambó, editat per Tria llibres, 2013. Pàgines 72 i 73.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s