L’amistat i el reconeixement de la importància de la seua obra poètica, acadèmica i cívica foren el motor de la festa sorpresa que es va organitzar a Ca Revolta el 22 de maig en honor a Jaume Pérez Montaner. Durant algunes setmanes es va anar teixint una xarxa de complicitats que va fer que la celebració de l’homenatge arribara a tanta gent com fóra possible, excepte a l’interessat. Si l’aplaudiment amb què el va rebre tota la gent que atapeïa la sala de baix de Ca Revolta, va ser tan commovedor fou, precisament, perquè l’homenatjat no s’ho esperava, i per això s’ha d’agrair la col·laboració de tothom que hi ha estat implicat.
Jaume Pérez Montaner ha fet 75 anys aquest mes de maig. Uns anys que han estat dedicats amb bonhomia i humilitat a treballar per la literatura i per la cultura, a ensenyar-la, a escriure-la, a estudiar-la i a traduir-la, i a treballar, també, pel bé comú, a lluitar contra la repressió i l’opressió i contra la ignorància recalcitrant d’una part d’aquesta societat.
Tots aquests aspectes de la seua personalitat el fan mereixedor de l’homenatge que es va celebrar a Ca Revolta i en el qual van participar un centenar de persones. A l’acte d’homenatge, conduït per Manel Marí, poeta i ànima de Poesia per la revolta, van intervenir Francesc Codonyer, que va recordar els mesos que van passar tancats a la presó quan tots dos tenien poc més de vint anys pel seu compromís antifranquista; els professors de les universitats d’Alacant, Barcelona, Castelló i València, Lluís Alpera, Antoni Martí Monterde, Vicent Salvador i Ramon Rosselló, que van traçar el perfil acadèmic de Jaume, des dels anys en què Sanchis Guarner impulsava els estudis de filologia catalana a la Universitat de València, fins al final de la seua carrera acadèmica; Toni Gisbert i Gemma Pascual, en nom d’ACPV i l’AELC van destacar el seu compromís amb la cultura del país, sobretot pel seu paper com a president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana entre 1999 i 2007; la família de Vicent Andrés Estellés (Carmina Andrés i Vicent Anyó i els seus fills), que van protagonitzar un dels moments més emotius de la nit i els poetes Pere Bessó i Marc Granell que van destacar la solidesa, qualitat i profunditat de l’obra poètica de Jaume, així com el seu paper com a animador de la vida cultural valenciana en tertúlies i aquelarres poètics com els de La Forest d’Arana als vuitanta o els actuals de Poesia per la Revolta. A l’acte també van participar els cantants Carles Pastor i Miquel Gil. Finalment, la companya inseparable de l’home Pérez Montaner, Isabel Robles, també poeta, traductora i professora, va fer una última intervenció plena de seny i d’amor i va evocar en poques paraules el sentit de tota una vida. L’acte es va acabar amb una intervenció emocionada i, forçosament improvisada, de l’homenatjat que va confessar que no s’esperava res, tot i que, tenint en compte que venia a Ca Revolta convençut que assistia a un recital de la seua dona amb Montse Anfruns, duia un poema a la butxaca per llegir-nos, un poema escrit el dia del seu 75è aniversari.
Després d’aquest acte, la festa va continuar amb un sopar al qual assistiren una setantena de persones i amb un recital de poemes dedicats a Jaume que han estat recollits en una plaquette que Ca Revolta ha editat per a l’ocasió. Així mateix, la festa va servir per presentar el segon lliurament de les samarretes de Poesia per la revolta, en aquesta ocasió amb un vers de Jaume Pérez Montaner que també dóna títol a la plaquette: “qui no ha sentit la fredor de la desfeta/ no podrà dir-se humà”.
Es tracta de dos versos extrets d’aquest poema del llibre L’oblit:
Qui no ha begut la suor de les mans renegrides
mai no serà dels nostres.
Qui no ha sentit la fredor de la desfeta
no podrà dir-se humà.
No és un assumpte meu que vaig entre anemones,
tan antic jo com elles, tan humil,
entre la pols daurada dels camins,
entre matolls i aromes del capvespre.
A l’ombra renovada del pi ver
la pinassa de coure ens era el llit perfecte.
I en les nits dels carbons mig apagats
atiàvem els focs amb tremolosos dits
i apuntava el desig entre les brases,
com un triomf de mirades enceses,
de generoses i absolutes mans.
A l’homenatge es van adherir, a més de les institucions, associacions i universitats ja citades, les revistes la Brúixola, l’Aiguadolç, Saó i El Temps, així com el PEN Català, l’AEPV i l’Associació de Bibliotecaris Valencians, així com molts altres amics de Jaume que, a títol personal, van fer arribar la seua adhesió. També cal destacar, a més del paper de coordinació dels membres de Poesia per la revolta, Pau Sanchis, Josep Martínez i Manel Marí, la col·laboració inestimable de Francesc Collado i Manel Romero, el treball de compilació de l’obra de Jaume que va fer la Llibreria la Muixeranga de Paiporta, l’enregistrament i l’emissió en directe que van fer els membres de 9exili i el disseny de la samarreta per part de Brainy Monkey. Finalment, cal agrair la participació de totes les persones que d’alguna manera van ajudar a que aquest merescut homenatge fóra possible.
L’entrada de Jaume Pérez Montaner a la festa sorpresa d’homenatge organitzada per Ca Revolta, gravada per 9exili
N’han parlat:
Manel Alonso al Diari gran del sobiranisme
La publicació País Valencià segle XXI
I Josep Antoni Alfonso Díaz, Carles Mulet o Héctor Serra en els seus blocs.
Fotografies: Enric Sanç i Ferrandis i Ca Revolta
poesia per la revolta 